Fotos

diumenge, 17 de gener del 2010

Dissabte 16/01/2010: estrena!

El dia va començar amb males expectatives. Divendres havíem quedat que l'encara propietari de la nostra Estimada ens trucaria aviat al matí per veure si podíem sortir a pescar o no. El fet és que a les 9:15 encara no en sabíem res, i un sentiment de resignació s'havia apoderat de nosaltres.
A les 9:20 ens truca: "veniu i veurem si podem fer quelcom, però ara mateix el mar no està massa bé". Esmorzem ràpid i marxem volant (literalment) cap allà!
Un cop allà ens ho comencem a creure, per fi!
Només ens pesa que en David no hagi pogut vindre, però la defensa dels colors del poble natal passa per davant de les malaltisses aficions familiars: com ha de ser.
Pujar-hi a sobre, carregar l'artilleria nova de trinca, encendre el motor...sembla que els somnis es van fent realitat, i ens creuem mirades de satisfacció entre nosaltres.
L'Andreu i jo desenvainem les armes de curri i jigging acompanyades per les germanes petites pel calamar però en Josepmaria pensa que és millor el clàssic plom amb coreà combinat amb el calamar, així que això és el que fem. Abans però, vaig estar una hora provant la canya de jigging que m'havia comprat el dia abans sense cap resultat.

Era la meva primera experiència amb el jigging, i està clar que m'hauré d'informar millor per millorar i haurem de buscar roques i fondalades a la zona de l'Escala que ens donin fruits.
La Montse és la primera en treure i la Maria Jesús la que més en treu. Els homes, per unes hores, fem de dones.

A les 14:00 pleguem i el resultat és bo: 14 peixets entre bogues i esparralls, i una sèpia que ha tret en Josepmaria.
Pensant que la jornada de pesca havia acabat, anem a "Els Pescadors" a fer un cafè i a comentar la jugada, però
inesperadament en Joepmaria ens truca per si hi volem tornar a la tarda i sense dubtar-ho ens organitzem: l'Andreu anirà a Sant Joan a buscar en David i nosaltres anirem a Figueres a comprar més cuc després d'haver devorat un entrepà.
A quarts de cinc tornem a ser a bord, però aquest cop amb en David.
Pesquem fins que és fosc. El resultat és similar al del matí però s'hi ha d'afegir un sard de 500 grs. que ha tret en David i un calamar de 200 grs. d'un servidor.
Ens n'anem tots amb un somriure d'orella a orella, i en un estat de profunda eufòria per haver tastat el que ens espera aquest estiu: pesca, mar, calma, bon rotllo i una barqueta que val la pena!