Des d'abans de tenir la barca, vam fer una troballa per internet: un fòrum de pesca de gent de Girona. De seguida ens hi vam enganxar: gent simpàtica, oberta, amb molta experiència, de prop de casa i sense cap mena de rancúnia a compartir i ensenyar a novells com nosaltres.
En aquest fòrum els mestres expliquen els petits secrets, que són els que marquen la diferència entre un dia sense cap captura o un dia inoblidable, i ho fan amb senzillesa i amb humilitat, i això avui en dia i en el món de la pesca és molt difícil de trobar. Tothom hi fa la seva aportació, per petita que sigui, i cadascú al seu nivell, i sobretot predomina un ambient d'intentar ajudar-se mútuament que a vegades no es veu ni entre amics de col·legi.
Tooooootal, que des del fòrum es va organitzar una quedada de pesca pel dissabte 27 de febrer. El pla era trobar-nos a les 7:00, al bar de l'Escala per escalfar motors. Un cop allà ens repartiríem entre els que tenim barques als que no en tenen, i....a pescar!
La previsió del Windgurú no era bona: vent fort i molt fort del sud, i això va fer que ens decantéssim per anar cap a la zona de les Medes, per si anaven maldades, que el vent ens ajudés a tornar a port.
Tal dit tal fet. Un cafetò ràpid, les presentacions de rigor, i tothom a l'aigua!
Sortir de port quan comença a clarejar és quelcom plenament recomanable: tens la sensació que ets tu qui desperta al mar, ja que tot és silenci, la mar plana i et veus a tu amb unes ganes boges que se't doblegui la canya i amb l'adrenalina a les venes, però sol enmig de la calma...
Millor provar-ho que llegir-ho, us ho asseguro!
Vam sortir en grup, i mica en mica ens vam anar dispersant. El balanç en quant a captures va ser un sorell de 1.200 grs que va treure l'Andreu fent una mescla de jigging-spinning, amb una metralleta recomanada per en Raül del fòrum, i que es pot considerar el primer peix important que hem tret amb la barca!
Després de treure aquest semblava que ens havíem de menjar el món, però el vent va anar agafant força a mida que passaven les hores, i la corrent era important. Vam optar per posar jiggs més pesats, i un altre cop l'Andreu va tenir una picada de les maques: un bonítol!
Després d'uns 15 minuts lluitant-lo i cansant-lo, quan ja el tenia pràcticament a la superfície i al costat del motor, li vam acostar el salabret per agafar-lo i amb un cop de cua va trencar la línia i la metralleta de la sort... La decepció va ser majúscula, i després d'uns quants crits de ràbia vam seguir fent anar els carrets, convençuts de que el peix era allà sota.
Al cap d'unes horetes una altra picada, però molt rara: no va ser agressiva, i el carret de l'Andreu no era capaç de frenar al peix. Es va endur uns 150 metres de línia fins que finalment el baix cedí i ens vam tornar a quedar amb un pam de nas. Després de preguntar als qui en saben vam arribar a la conclusió que devia ser un mero, tant per la força com per la continuïtat de l'estirada. Ja sabem què és tenir-se-les amb un peixot de mides considerables: a la pròxima anirem més preparats!
Al final vam haver de marxar perquè és va fer certa la previsió i el vent i les onades començaven a ser importants. En arribar al port vam tornar al bar "Els Pescadors" i tots vam comentar la jugada. Després de tot sembla que el nostre balanç no va ser el més pobre, ja que els altres tampoc van tenir massa sort.
Això sí, vam disfrutar com nens, i vam acabar la nostra primera sortida de pesca "en serio" desitjant que arribés la següent. Començo a atrevir-me a qualificar la pesca de vici. El temps dirà!
Veig que, en pocs dies, l'afició és ben consolidada!! m'heu fet venir encara més ganes d'acompanyar-vos en una de les properes sortides a la mar.... per cert:
ResponEliminaQuè ha de ser.... el mar ... o ....la mar....??
Joan, la teva traça com a periodista, redactor, no fa més que augmentar cada dia....
Teia
jajaja!
ResponEliminaTeia, està a punt d'arribar el bon temps, i això vol dir que no falta gaire perquè ens acompanyis a una sortida!
Lo de el/la mar...ni idea! Quan tingui temps ho miraré al Pompeu Fabra!
Em faràs posar vermell al final...jejejeje!