Avui cap a les 8 sortíem cap a baix amb l'esperança de veure més activitat per alguna raconada que ja coneixem, i per l'estat del mar, la cosa prometia .
Ocells a dojo amunt i avall , ens feia pensar que estaven nerviosos i afamats. El mar amb aquella quietud que delata qualsevol xip- xap que et posa en alerta , i els vuit ulls que érem sobre la barca rastrejant a tort i a dret , donant els primers fruits cap a les 10. Prop de les roques trèiem un bonítol de quasi 3 quilets.
Mar endins es divisen les primeres pajareres típiques que al acostar-nos es desfan. Aixi hem voltat una estona pensant que eren les "senyores" per la velocitat a la que es movien, però en una d'aquestes se'n ha format una de les de veritat i els veiem saltar. Al poc de llençar, PATAMMMMMMM, un altre bonítol un xic mes gran que l'altre.
Hem seguit buscant-los, però res de res , com si s'haguessin fos, ni ocells, ni bonítols, ni "allò que estira tant".
La raó de tanta desolació l'hem trobat a la llunyania amb els admirats dofins. Quin espectacle veure'ls de ben a prop gairebé a tocar de la mà. Els hem estat fent fotos, vídeos, i disfrutant dels seus salts i jocs al voltant de la barca. Aquestes bestioles son els reis del mar, i els admiro i respecto.......... snif, snif, snif, encara que quan hi són vulgui dir que s'ha acabat la pesca.
Un altre dia serà!
Ocells a dojo amunt i avall , ens feia pensar que estaven nerviosos i afamats. El mar amb aquella quietud que delata qualsevol xip- xap que et posa en alerta , i els vuit ulls que érem sobre la barca rastrejant a tort i a dret , donant els primers fruits cap a les 10. Prop de les roques trèiem un bonítol de quasi 3 quilets.
Mar endins es divisen les primeres pajareres típiques que al acostar-nos es desfan. Aixi hem voltat una estona pensant que eren les "senyores" per la velocitat a la que es movien, però en una d'aquestes se'n ha format una de les de veritat i els veiem saltar. Al poc de llençar, PATAMMMMMMM, un altre bonítol un xic mes gran que l'altre.
Hem seguit buscant-los, però res de res , com si s'haguessin fos, ni ocells, ni bonítols, ni "allò que estira tant".
La raó de tanta desolació l'hem trobat a la llunyania amb els admirats dofins. Quin espectacle veure'ls de ben a prop gairebé a tocar de la mà. Els hem estat fent fotos, vídeos, i disfrutant dels seus salts i jocs al voltant de la barca. Aquestes bestioles son els reis del mar, i els admiro i respecto.......... snif, snif, snif, encara que quan hi són vulgui dir que s'ha acabat la pesca.
Un altre dia serà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada