Aquest dissabte, després de molts i molts, però molts dies sense poder sortir per la tramuntana, vam poder agafar les canyes per intentar recordar què volia dir pescar.
Aquell mateix matí ens havíem proveït d'uns vinils que en Josep M. ens havia recomanat.
Com sempre que provem quelcom nou, ens costa ser tenaços i tenir fe en què el que estem fent funcionarà, però aquest cop era difícil no creure en els resultats d'aquest tipus d'esquers havent vist al seu blog la seva efectivitat.
Vam posar rumb a les Medes. Abans d'arribar vam trobar un petit banc de tonyines. No estaven gens actives, semblava que "surfeigéssin" per comptes d'empaitar peix. No ens va agradar massa veure-les, ja que la seva presència acostuma a ser sinònim de no-pesca per l'acolloniment general de la resta de peixos del mar.
Cal remarcar que ja vam començar a veure el llepó que tant de temps feia que no vèiem. Sembla que aquest any s'ha avançat molt, i això pot voler dir que no falta molt de temps per l'arribada dels peixos d'estiu.
A les Medes i rodalies en vam trobar més moles, i més grans, així que vam decidir anar fins a Begur a provar sort. Allà vam trobar unes roques amb unes parets on la sonda hi marcava força activitat, i ens vam posar a fer treballar els vinils. El cert és que en vam enrocar 2 ó 3 (mai hagués dit que amb la posició en la que porten l'ham es pogués enrocar, però sembla ser que si t'hi poses, ho aconsegueixes!), però a base d'insistir i insistir vam tenir una picada maca, i en va sortir una escorpora encara més maca.
Després, en el vinil petit (de 3") també ens van picar, però no es va clavar prou bé. Això sí, el peixot en qüestió va deixar les seves dents marcades a la cua del pobre vinil!
De tornada a port vam trobar més tonyines, i ens vam parar a pentinar algunes parets amb artificials i vinils, però finalment vam donar la jornada per acabada.
Conclusió: gràcies Josep M. per compartir els teus coneixements amb nosaltres!
No hi ha res com estar ben assessorat eh?
ResponEliminaMolt i molt maca l'escorpora!
I així que vau tenir una picada de....... dèntol? Ai, ai, ai... que cada dia és més aprop!
Celebro que us ho passeu tan bé a mar, m'ho contagieu i m'agrada!
Salut!
Ei!!! Molt bé! m'alegro que els vinilets comencin a donar els seus fruits! És un artificial molt versàtil que segur que ens donarà bones captures.
ResponEliminaGràcies!
Salutacions!
Goita quina cara de cofoi en superAndreu. Menys mal que t'has quedat en sec una bona temporada, que si no, ara sí que no quedaria ni una bèstia nedant. Jo crec que no fugen per les tonyines, fugen quan us veuen i si aneu carregats amb l'arma secretat, encara apreten a córrer amb més ganes!!
ResponEliminaSí que s'ha avançat tot plegat. El llepó deu haver-se avançat per les pluges continuades de fa no pas gaire.
Dani! Tenim uns assessors de primeríssima categoría: vosaltres! Jo crec que no era un dèntol perquè la marca que va deixar al vinil era molt petitona, però com diuen a l'estranger, "todo se andará"...
ResponEliminaGràcies a tu, Josep M.! Hem après moltíssim!
Tola, Tola... L'arma secreta es fa pregar últimament però tranki, de cop i volta vindrà la tornarà a liar!
Lo del llepó m'estranya bastant... Pot ser el que tu dius, però amb lo boges que estan les coses pel mar durant l'últim any, no m'atreveixo a buscar raons.