Una bona manera de recordar una captura un cop païda (emocional i gastronòmicament), és conservar-ne la mandíbula. A alguns els pot semblar una mica macabre, a d'altres els pot recordar a la taxidèrmia de caça major (la qual odio profundament). A mi, personalment, em recorda l'esforç per pescar aquell peix i em porta a la memòria les imatges del combat i les sensacions viscudes en aquells moments de tanta adrenalina, i què voleu que us digui, m'agrada!
Tampoc és quelcom que faci amb totes les captures: només són dignes de les hores de dedicació i pulcre bricolatge aquells peixos que per algun motiu especial m'han fet especial il·lusió, ja sigui perquè és la primera vegada que pesco aquella espècie o per la dimensió de la captura.
El cas que ens ocupa compleix ambdós motius, ja que va ser el meu primer déntol i perquè tot i no ser un monstre, tenia un pes respectable.
En fi, aquí teniu el resultat, el nou adornament del moble del menjador de casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada