Coincidint amb l'arribada dels jerseis i les jaquetes al carrer, sembla que ha començat amb força la temporada de l'invitat d'honor, el gran desitjat, la més preuada de les nostres captures: el bonítol.
El primer va arribar el dissabte 23 d'octubre, acompanyat per l'Oriol (que era la primera vegada que pujava a la barca). Un dia de mar plana que va començar molt bé, ja que a la sortida del port hi vam trobar una pajarera immensa, de les que duren i duren. Érem unes quantes embarcacions fent anar el jigg amunt i avall, però no hi havia maneres: era un banc d'oblades. Això sí, entre aquests petits indesitjables hi havia bèsties de les que ens agraden, ja que uns companys del fòrum ens van venir a trobar i ens van fer posar el pitet explicant-nos que hi havien tret un bonítol abans que nosaltres hi arribéssim.
Això ens va donar ànims, i quan ja s'havia esfumat tota pluma vivent davant del port vam veure una saltada a prop de la sabata que ens va fer engegar el motor a corre-cuita. Un cop allà, deixo baixar el jigg a mitja alçada, i a la que tanco el carret...PAM! Una bona clavada i el primer bonítol de la temporada cap a la saca! Feia molt que no sentia xiular el carret d'aquella manera, i a sobre, aquell bonítol era l'estrena seriosa de la nova canya...Si a això li afegim la cara d'incredulitat de l'Oriol (acostumat als sards i serrans des de roca), l'escena va ser d'aquelles que costa oblidar
El primer va arribar el dissabte 23 d'octubre, acompanyat per l'Oriol (que era la primera vegada que pujava a la barca). Un dia de mar plana que va començar molt bé, ja que a la sortida del port hi vam trobar una pajarera immensa, de les que duren i duren. Érem unes quantes embarcacions fent anar el jigg amunt i avall, però no hi havia maneres: era un banc d'oblades. Això sí, entre aquests petits indesitjables hi havia bèsties de les que ens agraden, ja que uns companys del fòrum ens van venir a trobar i ens van fer posar el pitet explicant-nos que hi havien tret un bonítol abans que nosaltres hi arribéssim.
Això ens va donar ànims, i quan ja s'havia esfumat tota pluma vivent davant del port vam veure una saltada a prop de la sabata que ens va fer engegar el motor a corre-cuita. Un cop allà, deixo baixar el jigg a mitja alçada, i a la que tanco el carret...PAM! Una bona clavada i el primer bonítol de la temporada cap a la saca! Feia molt que no sentia xiular el carret d'aquella manera, i a sobre, aquell bonítol era l'estrena seriosa de la nova canya...Si a això li afegim la cara d'incredulitat de l'Oriol (acostumat als sards i serrans des de roca), l'escena va ser d'aquelles que costa oblidar
.
Després d'això vam continuar veient saltades, però era peix petit, no eren les agressives envestides de bonítol, i malgrat acabar amb els braços destrossats, no hi van haver més picades.
El segon moment màgic del dia va ser la trobada amb un banc de dofins molt enrollats que ens van estar acompanyant una bona estona mentre jugaven amb la proa saltant a l'estil Hollywood. Aquí sí que la cara de l'Oriol era per emmarcar-la, i de fet ell va fer un vídeo de l'escena des de proa que no té pèrdua, i que penjaré al blog quan descobrim com carai es descarrega del mòbil...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada