Entre pitos i flautes, sortim a mar cap a les 8:00, i comencen les conyes sobre les pajareres: "deu n'hi do llevar-se a les 6:30 per anar a perseguir gavines...deu n'hi do!", "per comptes de pescadors ens hauran de dir gavinaires!", i d'altres per l'estil que millor no reproduir en aquestes línies...
En Miquel és bastant escèptic i en canvi l'Oriol, com que ja ho va tastar l'altre dia, es mostra confiat. Tan bon punt sortim anem cap al sud amb la vista posada al cel per detectar qualsevol moviment de les gavines, gavians i baldrigues, i també a les saltades que hi pugui haver a la superfície de l'aigua delatant els peixos. Hi ha molta corrent, el jigg i la barca semblen tenir vida pròpia... Arribem fins a les medes i no hi ha cap rastre de moviment, amb la qual cosa decidim fer el curri vorejant la reserva mentre aprofitem per esmorzar. Quan se'ns acaba la paciència decidim tornar a donar un volt prop de la costa, i és llavors quan comencem a veure saltades, ocells excitats i moviment! En una de les saltades, tiro el Hart i al cap de dues recollides m'el claven! Ja tenim el primer a bord!
A partir d'aquell moment en Miquel entra en un estat d'excitació i comença a deixar-se de conyes sobre les gavines per passar a ser l'home-jigg, tal com si fos un nàufrag que fa dues setmanes que no menja. L'Oriol, en canvi, segueix al mateix ritme que ha començat, sense defallir. Al cap de poc tornem a veure el pati esvalotat: els bonítols han acorralat al peix petit i ambdós salten fora l'aigua. Però l'atac dura pocs segons, i quan arribem al camp de batalla ja no hi ha cap rastre. Tot i això sabem que els depredadors han d'estar per allà, per la mateixa zona però cap avall, més profunds, així que tots tres tirem la canya i deixem baixar els jiggs més avall, i...PAM! En Miquel multiplica per 3 el seu estat d'excitació! El seu carret comença a xiular i l'ombra blavosa de la bèstia comença a fer cercles sota la barca...Un altre bonítol!
Després de pujar-lo a bord seguim fent anar els jiggs per la zona per veure si tornen a sortir, ja que ara li toca a l'Oriol treure'n un. Però per més que ho intentem sembla que ja estan tips, i decidim provar als biòtops. Allà la sonda no marcava pràcticament res, i al cap de mitja horeta els tres estàvem pensant més en el dinar que en els peixos...
Així que cap la 13:00 donem per acabada la jornada i entrem a port cansats però amb cara de nen amb sabates noves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada