Espectacle de bonítols i tonyines

El dia abans vaig passar-me pel port per comprovar el nivell de la gasolina i vaig veure a la bocana quelcom que fins llavors mai havia vist: centenars de llises grosses nedant a la superfície, ben agrupades. Feia un dia d'escàndol, i vaig trucar a l'Andreu per comentar la jugada, les possibilitats per l'endemà i els rumors/tàctiques de la setmana. Com sempre, ens veuríem dissabte a les 7:00 al bar dels Pescadors. Tal dit, tal fet. Al bar vam decidir dues coses: l'objectiu serien els centenars de tonyines que des de fa unes 3 setmanes volten prop de la costa, però no renunciaríem a intentar fer bonítols i sorells, ja que ens havien dit que algun que altre ja es començava a tocar pel sud. Sortírem de port amb la vista clavada a l'horitzó per detectar els ocells que ens delatessin les nostres estimades (però últimament odiades) tonyines, i abans d'arribar a les Medes vam veure unes saltades: bonítols! Un bon banc que s'estava fent un festival de mini-seitó, i on hi vam fer el primer bonítol del dia. Feia tant que no sentíem xiular el carret que gairebé ni ens en recordàvem!

El banc es va anar movent de nord a sud, direcció a les Medes, i nosaltres ens vam interposar entre ells i la reserva perquè ens passessin per sota la barca i així tenir més oportunitats per llançar. Però malgrat la insistència de seguida vam veure que no es comportaven com a la tardor: la relació picada/llançada era extremadament petita comparada amb l'octubre - novembre, va ser llavors quan ens ens vam adonar que ens tocaria treballar-nos-ho a fons. Finalment el banc va entrar a la reserva però com que preveiem que seguiria el seu rumb cap al sud, vam començar a fer cas a les tonyines. Això sí que és un misteri... Centenars de tonyines menjant i fent empaits i saltades, alguns dels quals duren un parell o tres de minuts, i no hi ha maneres! Ho vam provar amb jiggs grans, jiggs petits, poppers, "paseantes", al curri amb ploma i amb rapala profunditzador. Tota l'artilleria disponible sembla poca per aquestes bèsties, que no li fan el més mínim cas als nostres esquers. Les últimes setmanes hem tingut oportunitats que semblen de pel·lícula: una mola de tonyina menjant agressivament, hi llancem l'esquer just al mig, elles segueixen saltant i menjant on ha caigut l'esquer i ni així piquen... Uns diuen que van molt tipes, d'altres que estan menjant "krill" i no en volen saber res de esquers amb forma de peix, d'altres que a spinning se'n han tret, d'altres que al curri... Cadascú amb la seva teoria, però la realitat és que nosaltres (i tothom qui coneixem que ho ha intentat últimament) no sabem el que és una picada de tonyina en aquestes èpoques de l'any. Justament ara que estan a tocar de la costa no piquen, i a l'estiu que és quan estaran més actives i picaran resulta que els haurem d'anar a buscar a 15 milles...Capricis dels animals!

Tooootal, que després d'intentar-ho una bona estona amb les bèsties i gastar mig dipòsit perseguint-les infructuosament ens vam adonar que els bonítols començaven a sortir de les Medes i vam anar cap allà. En vam fer 4 més. Però la cosa estava realment estranya: el banc de bonítols era immens (hi havien desenes de saltades alhora) i els exemplars que vam pescar anaven plens a rebentar de sonso petit. És això el que ens fa creure que els responsables d'aquesta explosió de vida de centenars de tonyines i bonítols són aquests petits peixets(dels quals n'hi deu haver milions) i degut a aquesta abundància els depredadors van tips i no piquen tan fàcilment com de costum.

Després del 5è bonítol embarcat vam tenir la primera urgència mèdica des que tenim la barca, ja que en David es va clavar un ham al dit mentre intentava deshamar-lo. Com que vèiem que treure'l no era fàcil i érem davant l'Estartit vam decidir plegar canyes i anar a demanar ajuda al port, on ens van informar que no hi havia ningú entès en primers auxilis perquè encara no estàvem en època d'estiu (definitivament encara som un país bananero). El fet és que el nostre àngel de la guarda particular va ser l'encarregat del bar del Club Nàutic, que primer es va oferir a portar a pare i fill al CAP, i en veure que estava tancat els va donar la clau del seu cotxe tot dient: "Estic sol per atendre el bar, us deixo la clau del cotxe per anar a la farmàcia; allà us podran ajudar". Coses així només poden passar als pobles! I la veritat és que a la farmàcia els van donar un bisturí i en David tot sol va poder arreglar-se els desperfectes. Després d'haver-nos passat prop d'una hora al port, veure en David patir, mirar el rellotge i llegir-hi les 12:30 i portar 5 bonítols a bord el més normal hagués estat plegar veles i anar cap a port, però els Goy som els Goy, i vam seguir fent treballar els jiggs un parell d'hores, amb un altre bonítol com a resultat.

Així doncs, el jornada va acabar al voltant de les 16:00 de la tarda, amb 6 bonítols a bord i amb les cares cremades pel sol però amb un somriure dibuixat que no ens el va poder esborrar ni la gana per no haver dinat.