Una mica de tot, poc de res

En línies generals, i excloent els diversos episodis de tonyines, hem de reconèixer que ha estat un estiu força fluixet en quant a pesca.
Hem tret un mega-calamar amb jigg i sense voler. L'episodi va ser força divertit. Estàvem abarloats a la barca de l'Albert i l'Àngel prop de les Medes, i com que l'últim que es perd és l'esperança, l'Andreu va deixar tirada la seva canya "per si cas". Anàvem xerrant i comentant la jugada quan de sobte l'Albert ens crida: "Collons! Mireu la vostra canya!", i en girar-nos veiem la punta de la canya d'spinning de l'Andreu ben doblegada! El primer que vam pensar va ser que amb la deriva el jigg s'havia enganxat a alguna alga o pedra del fons, però quan va haver fet un parell de voltes al carret ens vam adonar que portava quelcom. Us podeu imaginar la cara de sorpresa dels tripulants d'ambdues barques quan vam veure l'obra allargada del calamar apropant-se a la superfície... I tot això a les 10 del matí i amb un sol espatarrant!
A part d'això, també hem pescat alguns petits espets. Aquí cal donar les gràcies a l'Ot per la seva classe magistral, ja que sense la seva ajuda ens hagués costat molt més emprar la tècnica adequada per aquesta espècie. Eren petitots, però va ser d'allò més divertit!

En Dani també ens ha donat indicacions de com fer-ne de més grans, però alguna cosa devíem fer malament, ja que totes les sortides destinades a tal efecte van ser nul·les en resultats.

Últimament hem estat entretinguts amb les llampugues. Fa setmanes que tenim localitzat un banc d'aquests preciosos animalons que no es mou d'una zona d'uns 300 m2. El problema és que semblen no tenir cap gana de res: estan molt i molt mandroses!
Ho hem provat de totes les maneres: amb jigg, amb bucktail, paseantes, artificials, plomes, vinils, poppers, i tota la artilleria pesada que teníem a la barca. I aplicant la combinatòria, cal dir que per cadascun d'aquests esquers vam provar de recollir-los ràpid, lent, a batzegades, vam canviar de colors i tamany, i res. També ho vam intentar en diferents hores del dia, no sigui que quan hi anem nosaltres encara s'estiguin treient les lleganyes, però tampoc anava per aquí l'assumpte.
Finalment en vam aconseguir treure un parell amb els bucktail de Jurela's jigs (magnífic esquer, per cert), i una servioleta molt maca que devia estar apadrinada pel banc de llampugues. Tot el peix va tornar a l'aigua; quan pesin un parell de kg més passarem comptes!

Per cert, algunes s´han tret amb sardina fresca igual que alguns bonitols de bona mida