Estiu de tonyines

Aquest ha estat un estiu de poques però bones captures. L'adquisició d'equips de pesca suficientment potents per pescar la tonyina ens ha obert les portes a intentar-ho, tot i les limitacions de la nostra barqueta.
Hem pescat tonyines, hem practicat la captura i solta, però sobretot ens ho hem passat d'allò més bé! Les sensacions que transmet la pesca d'aquest animal són molt difícils d'explicar a un profà.
Anar a 20 milles de la costa amb la nostra Ocqueteau de 4,85 metres no deixava lloc a la improvisació, i menys quan era la primera vegada que ho fèiem. Vam calcular la distancia que hauríem de fer, el consum, i ens vam aprovisionar de garrafes de reserva per si la cosa s'animava més del que esperàvem. També ens vam assegurar de tenir el GPS a ple rendiment, i sobretot que la meteorologia ens acompanyés. Us asseguro que quan pràcticament no veus la costa i el mar comença a fer-te gronxar sense contemplacions et jures a tu mateix que el pròxim cop t'estudiaràs la previsió millor del que ho faria un opositor a advocat de l'estat!

Hem vist (i tocat) molta tonyina, molta! Durant molt mesos les hem vist pràcticament a tocar de la costa, però malgrat la nostra insistència (no vull ni pensar quantes hores i quants dipòsits sencers hem dedicat a les nostres amigues) ha estat impossible fer-ne picar cap. Molts dels pescadors veterans ens han comentat que feia molts anys que no en veien tantes, i això és motiu d'alegria i satisfacció, però alhora , la estricta normativa aplicada a la pesca recreativa d'aquesta espècie em fa posar de mal humor. Naturalment que s'ha de protegir, però avui en dia n'estan fent un gra massa: per la ridícula quota assignada als recreatius i per la quantitat ingent d'exemplars que hi han. Però això són figues d'un altre paner...
Podem dir que hem estrenat els carrets i canyes que amb tanta il·lusió vam comprar.
Podem dir que ja sabem què és viure un espectacle de la naturalesa: els atacs en superfície que aquests vedells del mar organitzen quan estan actives és quelcom difícil d'oblidar.
Podem dir que hem gaudit veient com es tornen a submergir a l'aigua les tonyines de 15 kg alliberades després de fer-nos cansar de valent (malgrat que alguns no entenguin com pot ser que les tornem a deixar anar).
En definitiva, que han estat jornades molt intenses en tots els sentits, dignes de ser recordades i enyorades durant molt de temps.