Fotos

dilluns, 1 d’abril del 2013

Setmana Santa de bonítols

Efectivament, després de força mesos sense rastre d'aquests túnids sembla que la Setmana Santa ha donat el tret de sortida als empaits i bacanals de sonsos que tant trobàvem a faltar. En dues jornades diferents n'hem pujat a bord un total d'11, que si es sumen als que es van deshamar fa que ens acomiadem de les festes amb un molt bon gust de boca!


Sembla que any rera any anem aprofundint en el coneixement dels costums d'aquest peix, almenys a la zona on pesquem nosaltres. Aquests dos dies hem pogut constatar que segueixen uns horaris força concrets d'activitat en superfície. En ambdues jornades vam veure els primers empaits a la mateixa hora (+- 10 minuts) i al mateix lloc. Abans, cap senyal de vida ni a la sonda ni d'ocells en una zona força àmplia, com si no hi fossin. Un cop formada i agrupada la mola de peix petit, l'immens banc de bonítols començava els atacs. Aquests s'anaven succeint cada 5-10 minuts i en un radi de 100 metres des de l'últim atac, i així fins que era hora de plegar canyes i entrar a port.


Ara només ens falta esbrinar on s'amaguen els bonítols els altres 350 dies de l'any!
La pesca de bonítols a jig-casting és de les que enganxa, allibera i costa d'oblidar, i més si es fa amb equips lleugers. Probablement des de la costa van poder sentir els nostres crits de descàrrega d'adrenalina i de l'alliberament després d'unes quantes porres. Els carrets xiulaven (moltes vegades tots dos alhora), i les cares de satisfacció i patiment s'anaven alternant cada pocs segons. Això és pesca, senyors!
L'Andreu va poder posar a prova l'equip que ha estrenat aquest hivern: canya Sakura Mazzera 742 MH i carret Daiwa Theory 4000. Un equip de somni que transmet a qui l'usa tot el que passa a l'altra banda del fil, amb sensibilitat però alhora amb una seguretat increïbles, i amb les batalles d'aquests dies ja l'ha mig amortitzat!
A part dels bonítols també vam pescar algun biso, un parell de servioletes de 30 cm a jigging, i vaig tenir una picada d'una bestiota que tardaré en oblidar... 
Passejant pels 50 metres de profunditat, amb el fons pla i sense senyals de roques, la sonda em va marcar un petit banc de peixos a 5 metres del fons, i a falta d'idees millors vaig decidir parar-m-hi. Poso punt mort al motor, miro la direcció del vent per saber cap a on anar perquè ell em torni a fer passar per sobre el banc i, un cop situat  a uns 20 metres a contra-deriva paro el motor i deixo anar el jig. Repasso mentalment l'esquema i sembla que tot quadra: el jig deu estar baixant molt a prop d'on abans hi havia el banc. Al cap de 10 segons la sonda m'ho confirma: es tornen a veure els puntets a 5 metres del fons! El carret deixa d'escopir fil. Tanco el pick-up i a la segona estrebada la canya no recupera la seva forma esvelta i recta: queda arquejada mirant al fons del mar...
He enrocat? No pot ser... No hi marca cap roca...
Una xarxa? 
De cop i volta els cops de cap em contesten la pregunta: són cops de cap espasmòdics, sense patró. La puntera de la canya cada cop s'acosta més a l'aigua, sembla que el peix en qüestió té moltes ganes de viure. El carret respon i xiula amb violència... De cop es fa el silenci: la canya torna a mirar al sol, el carret deixa de xerrar i el fil està de tot menys tens. El baix! Portava un 0,33 per enganyar els bonítols, no un 0,47 pels peixots de les profunditats! De tot se'n aprèn, a la propera no tornarà a passar, segur.
El que sé del cert és que tardaré força a oblidar aquella picada, probablement una serviola d'avançada edat.
Així doncs podem dir que ictiològicament, ha estat una Setmana Santa profitosa i entetinguda.


12 comentaris:

  1. Enhorabuena por las capturas y esa descarga de adrenalina.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Jonathan!
      Sí, solo con ver al banco de bonitos activos ya sube la adrenalina!
      Un abrazo!

      Elimina
  2. Un nou post que mostra com cada vegada esteu més "malalts de la pesca i del mar" com diu el subtítol del Blog. Al escriure revius el moment amb la mateixa intensitat i ens el fas viure com si la picada passés ara que estem llegint. Enhorabona per la productiva setmana, dono fe de les captures, en tinc una mostra al congelador!
    Teia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teia!
      Només aspirem a desconnectar i de tant en tant, pescar algo! Si a sobre hi han dies com aquests, és tot un regal!
      PD: medita lo de fumar el bonítol amb romaní... jejeje!

      Elimina
  3. Nois!!! Quina canya!
    A vosaltres no us ha fet falta marxar lluny de casa per a desconnectar eh?
    És curiós això que expliqueu sobre el lloc i l'hora de menjar. Ni que portessin rellotge els bonítols! Jajaja.

    Me'n alegro molt per vosaltres. I gràcies per compartir-ho.

    Per cert, la serviola havia de ser una senyora serviola, quina llàstima!

    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dani! En aquells moments penses que tan debò hi fóssiu allà molts altres aficionats com nosaltres per gaudir d'aquell espectacle!
      Sí, és ben curiós, però altres anys també hem notat que eren força regulars a altres llocs... Segur que hi ha algun biòleg que ho ha estudiat!
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Això de saber on paren la resta de dies de l'any... heu de clavar-li un GPS a un dels 11 bonítols i tornar-lo de cap a mar. Ja podeu seguir el banc en real time!

    Secundo la Teia. Suposo que us hem de felicitar un mínim de 26 vegades. 11 pels bonítols, 2 per les picades fallides i unes altres 11+2 per pescar-los per segona vegada a l'escriure-ho al bloc!

    Bonítols... quin los pillara o pillase! quins tendres records. A veure si la Marta acaba ben aviat la punyetera tesi i torno a ser un home amb buits a l'agenda capdesetmanil... hi, hi, hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja! Martí! Ja saps que més d'un cop havia pensat amb lo del GPS, però potser ho hauriem de deixar pels que s'hi dediquen professionalment, no?
      Gràcies per les 26 vegades!
      Fins aviat!

      Elimina
  5. Moltes felicitats, ja es trobaven a faltar els vostres relats, a veure si les captures segueixen i així tindrem relats, dissabte ens veurem per la zona, aviam si hi ha millor sort que el darrer dia, salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Dani!!
      A veure si arriben ja els tallahams!! Quines ganes...

      Elimina
  6. Enhorabona per les jornades de pesca. Les fotos precioses. Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marcos!!
      Mica en mica anem omplint el blog! A veure si algun dia hi podem penjar fotos de déntols com fas tu al teu blog!
      Felicitats!

      Elimina