Aquest dissabte la idea era pescar tallahams. Les setmanes anteriors ho havíem estat provant sense èxit, però el post d'en Josep M. ens va animar, i vam decidir sortir amb les primeres llums del dia. A les 5:30 érem a port, i després de preparar tot l'equip ens vam dirigir a la que intuíem que era la "zona calenta", justament quan també hi anava en Josep M.
Un cop allà, i al no veure cap tipus de moviment en superfície, vam intentar fer-los sortir pentinant la zona a spinning amb poppers. Al cap d'una bona estona vam veure una saltadeta, però malgrat esmerçar-nos a fons amb els poppers no hi va haver picada. Així que vam decidir fer el curri per intentar localitzar-los, però passaven les hores i no hi havia rastre del esquius peixots, així que vam anar a treure el cap fins a Begur per veure si per allà hi havia moviment o pajareres.
Entre pitos i flautes vam arribar fins a Llafranc, i pel camí no vam parar de pentinar roques i baixos amb vinils, minnows i jiggs, però el mar estava com una bassa d'oli i semblava tot erm... Així que cap a les 10:00 tornàvem a pujar cap a les Medes. Allà hi vam trobar l'Àlex i en Szac, i ens van dir on s'havien trobat ells els els nostres amics, així que hi vam posar rumb i només d'arribar vam veure un parell d'esquitxos una mica lluny d'on érem nosaltres.
Al acostar-nos-hi vam veure un immens banc de sonsos diminuts, i al darrera d'ells una taca negra que semblava el típic banc de llísseres, però va resultar ser un banc de tallahams! De sobte es van posar a atacar el banc de sonsos, i els esquitxos i empaits en superfície eren constants.
L'Andreu encara portava muntat a la canya el vinil que havia fet servir per pentinar les roques, i com que sabia que aquests moments d'èxtasi duren poc, el va llençar amb convicció. Al primer toc... pam! Clavada!
Jo vaig posar un popper petit, blanc i amb el cap vermell, i també el vaig llançar. Igual que amb l'Andreu, a la primera recollida vaig veure l'explosió d'aigua al darrera del popper i a l'instant la canya es va doblegar. No era molt gran, però suficient com per donar-me 3-4 minuts de carreres i salts fora l'aigua!
Molta gent no entén que ens aixequem un dissabte a les 4:00 de la matinada, ens passem 7 hores a mar amb fred o calor i fins i tot amb pluja, ens gastem diners amb equipament i combustible, etc. tan sols per pescar, però si agafessin la canya en el moment de la picada d'un tallahams i aquells 3-4 minuts posteriors segurament ho entendrien de cop!
El tallahams és un peix molt noble: lluita ferotgement fins que no pot més, ho dóna tot fins l'últim moment. Intenta desfer-se de l'esquer amb llargues i potents carreres, combinades amb salts fora l'aigua. Aquests salts estan patentats pels tallahams. Surten completament fora l'aigua mentre dobleguen el seu cos, com si sabessin que la única opció d'escapatòria és destensar la línia per deshamar les seves mandíbules. És simplement espectacular!
Un cop a bord els vam deshamar curosament, vam fer les fotos de rigor (amb el mòbil, ja que ens havíem oblidat les càmeres...) i els vam tornar a alliberar. Aquests peixos no tenen gens de valor gastronòmic, i sí en canvi un gran valor esportiu i ecològic, o sigui que el seu retorn al medi és pràcticament obligat.
Esperem que ara que ja han arribat a les nostres costes, s'hi quedin força temps i ens donin moltes més jornades com la d'aquest dissabte!
