El que havia de ser un matí de pesca de 4 sorells, bisos, i amb sort algun bonítol es va convertir en una jornada de pesca intensiva de la tonyina gegant (... i comencem a posar nom a les coses perque potser per les fotos algú no ho tenia clar).
Feia 3 dies que rondava a prop i s'havia deixat veure. La bèstia tenia gana i s'apropava a les barques a buscar el seu dinar. Cada dia a la mateixa hora.
El primer dia va ser dissabte, erem dues barques, la bala perduda i el caproig. De cop veiem uns salts i rapidament ens hi acostem a veure si enganyavem aquells peixots amb els nostres jigs. Eren tallams, el que no sabiem era que no eren ells els deprededors sino la presa. Aviat ho varem descobrir. Sota la bala perduda es dibuixava una ombra negra, feia més de dos metres i en kruskis va pensar que era un tauró.
El segon dia va ser a l'endemà. Vaig sortir amb el caproig, va ser un dia de molta activitat. A mig mati duiem al sac unes 40 peces entre bisos i surells. Abans de plegar però varem voler anar a veure si tornàvem a veure la bèstia, i la vam trobar. Però aquesta vegada s'ens va apropar més i li varem veure les aletes grogues que la feien inconfusible, era una TONYINA GEGANT. Per fer-la apropar li començarem a tirar tot el peix que portavem ben trossejat. I talment com un aspirador escombrava tot quan li tiràvem. Aquell dia erem tres barques, cap de nosaltres anava equipat per reptar a la bèstia, però les ganes ens feiem somiar. La primera barqueta li va enfilar una sardina en una canya de fireta. I la il.lusió del nen que aguantava aquella canyeta al veure que l'animal li buidava el carret va quedar grabada al seu disc dur i mai ja ningú li podrà borrar. La segona barca, un senyor ja més experimentat, també li va oferir un bon àpat i la bèstia no es va poder aguantar, però altra vegada va sortir victoriosa la bèstia. Veient que la picada estava assegurada vàrem pensar... i perquè no probar-ho nosaltres? i buscant l'equip més potent que teniem a la barca li varem llençar un bis sencer i la bèstia no va donar temps ni que s'enfonses que ja el tenia a la panxa... ha picat, ha picat!!! Però no va passar ni un minut que la bestia ho va petar tot. Va ser tot tant ràpid que em vaig quedar amb les ganes de disfrutar aquell animal, s'ens dubte el més gran que he tingut penjat de la canya.
Per desgràcia hi havia una bèstia afamada a mar, i jo sense patró a terra, així que començo a fer trucades per veure si algú m'hi podia portar. Però aquell dia no era el meu dia de sort, que si per naps o per cols no trobava patró. Ja estava apunt d'anar al llit, resignada a quedar-me a terra, que sento el mòbil sonar. Amb un salt m'aixeco i obro el que seria la porta a la gran aventura, era el PEIXET, que em tornava la meva trucada perduda que no m'havia pogut contestar. Quina il.lusió em va fer aquella trucada d'un forero que a penes coneixia i se m'oferia per sortir a l'endemà. Ens vam ajuntar la sed amb el beure, jo no tenia patró i a ell li faltava acompanyant. Com qui no vol la cosa li vaig introduir el tema de la bèstia, però no era aquest el nostre objectiu principal, voliem compartir un matí de pesca i anar a casa a menjar la verdura per dinar. Però les coses s'ens van girar...
(i això ho podreu veure en el pròxim capítol, fins ara us hem donat "peixet", però comença l'aventura de veritat... cordeu-vos fort els cinturons...).
Feia 3 dies que rondava a prop i s'havia deixat veure. La bèstia tenia gana i s'apropava a les barques a buscar el seu dinar. Cada dia a la mateixa hora.
El primer dia va ser dissabte, erem dues barques, la bala perduda i el caproig. De cop veiem uns salts i rapidament ens hi acostem a veure si enganyavem aquells peixots amb els nostres jigs. Eren tallams, el que no sabiem era que no eren ells els deprededors sino la presa. Aviat ho varem descobrir. Sota la bala perduda es dibuixava una ombra negra, feia més de dos metres i en kruskis va pensar que era un tauró.
El segon dia va ser a l'endemà. Vaig sortir amb el caproig, va ser un dia de molta activitat. A mig mati duiem al sac unes 40 peces entre bisos i surells. Abans de plegar però varem voler anar a veure si tornàvem a veure la bèstia, i la vam trobar. Però aquesta vegada s'ens va apropar més i li varem veure les aletes grogues que la feien inconfusible, era una TONYINA GEGANT. Per fer-la apropar li començarem a tirar tot el peix que portavem ben trossejat. I talment com un aspirador escombrava tot quan li tiràvem. Aquell dia erem tres barques, cap de nosaltres anava equipat per reptar a la bèstia, però les ganes ens feiem somiar. La primera barqueta li va enfilar una sardina en una canya de fireta. I la il.lusió del nen que aguantava aquella canyeta al veure que l'animal li buidava el carret va quedar grabada al seu disc dur i mai ja ningú li podrà borrar. La segona barca, un senyor ja més experimentat, també li va oferir un bon àpat i la bèstia no es va poder aguantar, però altra vegada va sortir victoriosa la bèstia. Veient que la picada estava assegurada vàrem pensar... i perquè no probar-ho nosaltres? i buscant l'equip més potent que teniem a la barca li varem llençar un bis sencer i la bèstia no va donar temps ni que s'enfonses que ja el tenia a la panxa... ha picat, ha picat!!! Però no va passar ni un minut que la bestia ho va petar tot. Va ser tot tant ràpid que em vaig quedar amb les ganes de disfrutar aquell animal, s'ens dubte el més gran que he tingut penjat de la canya.
Per desgràcia hi havia una bèstia afamada a mar, i jo sense patró a terra, així que començo a fer trucades per veure si algú m'hi podia portar. Però aquell dia no era el meu dia de sort, que si per naps o per cols no trobava patró. Ja estava apunt d'anar al llit, resignada a quedar-me a terra, que sento el mòbil sonar. Amb un salt m'aixeco i obro el que seria la porta a la gran aventura, era el PEIXET, que em tornava la meva trucada perduda que no m'havia pogut contestar. Quina il.lusió em va fer aquella trucada d'un forero que a penes coneixia i se m'oferia per sortir a l'endemà. Ens vam ajuntar la sed amb el beure, jo no tenia patró i a ell li faltava acompanyant. Com qui no vol la cosa li vaig introduir el tema de la bèstia, però no era aquest el nostre objectiu principal, voliem compartir un matí de pesca i anar a casa a menjar la verdura per dinar. Però les coses s'ens van girar...
(i això ho podreu veure en el pròxim capítol, fins ara us hem donat "peixet", però comença l'aventura de veritat... cordeu-vos fort els cinturons...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada