Dissabte 21 d'agost de 2010

El dia abans a la nit estava tot planificat: a les 5:00 quedem a l'Escala per passar a recollir a l'Andreu i en David, a les 5:30 estem a Empuriabrava, i a les 6:00 estem sortint per la bocana.

El plà era passar del Cap de Creus per veure si hi havia moviment, ja que de l'Escala a les Medes els dies anteriors havia estat tot molt parat: semblava un funeral de peixos, i vam pensar que sortint de la massificació i anant al Nord podríem tenir més oportunitats.

La veritat és que vam veure sortir el sol acompanyats de dofins, cosa que no ens va fer gens de gràcia pel que comporta per la pesca: si hi ha dofins no hi ha els peixos que nosaltres busquem perquè aquests últims són vés a saber on morts de por!

Sí que és veritat que veure'ls va ser un espectacle, i sentir com respiren encara més.

Vam decidir deixar-los enrera i anar al fondal a provar sort. M'havien explicat que a no gaires milles del Cap de Creus hi havia un canvi sobtat de profunditat, i que molt sovint s'hi veia allò que estira tant, així que com que no hi havia cap mena de pajarera ni cap indici de res amb escata vam seguir les senyes. El primer que va passar va ser que la sonda es va tornar tonta de cop. Estàvem a 120 m de profunditat i de cop i volta comença a marcar coses rares fins que deixa de marcar...Definitivament estàvem al fondal: de 120m a 900 en un no res!

Allà ens vam deixar portar per la il·lusió i vam muntar la canya de curri per si sonava la campana, però per la falta d'indicis vam plegar-la aviat i ens vam passar a l'spinning a prop de roca.

Res

Res

Res

i Res de res! Ni una punyetera picada! Com els nens que es senten culpables, com els gossos esporuguits amb la cua entre cames, vam tornar mica en mica cap al Golf sense deixar d'intentar-ho ni un moment. Un cop allà hi vam veure saltar bonítols, però més del mateix: ni una picada... Vam canviar de zona i li va tocar el torn als poppers, però la història es repetia monòtonament...Al final, un cop tocada la 13:00 vam rendir-nos a l'evidència: aquell dissabte no era un dia per pescar. Potser per les 300.000 barques que hi havia xerbotant l'aigua? potser perquè la setmana passada els d'arrossegament van arrassar amb milers de kg de bonítols? Potser no fèiem bé quelcom? Tot pot ser, però aquesta és la gràcia de la pesca, que no ho fas quan i com tu vols, sinó que Neptú decideix el destí dels seus súbdits sense preguntar-nos a quina hora ens hem llevat ni si aquell dia tenim o no molt de "mono".