Així de clar i català. Podria haver-lo titulat perfecte, però van faltar alguns detalls que no ens deixen definir-lo així.
Aquest dilluns l'Ot ens va acompanyar i estic en condicions d'afirmar que no s'en arrepenteix, ni nosaltres tampoc de que ho fes.
A les 6:45, prenent el cafè al bar, ja em vaig adonar que aquell dia estàvem tots especialment motivats. El dia abans, des de les roques, tant l'Ot com un servidor vam poder observar la mateixa estampa esfereïdora malgrat la distància geogràfica que ens separava. Hi vam veure quantitats ingents de tonyines, actives i agressives com poques vegades. Eren per tot arreu, i molt a prop de les roques. Jo no me'n sabia estar... Tenia unes ganes brutals d'agafar la barca i anar a llançar-los tota l'artilleria haguda i per haver, però el mar de fons que el temporal de llevant havia escampat per tota la costa Brava va fer posar seny als meus instints primitius. Però això no podia quedar així, i la venjança no es faria esperar.
Arribats a aquest punt, quan sembla que encara s'ha d'explicar tot, prefereixo deixar parlar a les imatges, i amanir-les amb un resum: espectacle total.
El peix petit era per tot arreu (les maleïdes barques d'arrossegament es van posar les botes), les tonyines anaven com a boges i es deixaven acostar i temptar a spinning (les moles de tonyina menjaven durant 3 ó 4 minuts sense immutar-se per la nostra presència), els bonítols i les melves també es van afegir al festival...
Amb tot aquest esvalotament el mar semblava una rambla de peixos: moltes vegades havíem de triar entre 5 ó 6 pajareres per anar, i tot i intentar prioritzar els empaits de bonítols vam tenir 7 picades de tonyina.
7!!!! De totes elles tansols una va pujar a bord. L'Ot s'hi va barallar durant 20 minuts, i la pobre no es va saber estar dels seus encants... Fotos de rigor i a nedar altre cop!
També van caure 3 bonítols i una melva petitona. Cal dir que la diversitat d'esquers va ser brutal: les tonyines ens van picar amb jiggs, pasejants, bucktails, culleretes i rapales, i els bonítols amb jiggs, vinils i rapala.
En fi, que parlin les imatges, que ja m'he enrotllat massa i sobren les paraules!
Aquest dilluns l'Ot ens va acompanyar i estic en condicions d'afirmar que no s'en arrepenteix, ni nosaltres tampoc de que ho fes.
A les 6:45, prenent el cafè al bar, ja em vaig adonar que aquell dia estàvem tots especialment motivats. El dia abans, des de les roques, tant l'Ot com un servidor vam poder observar la mateixa estampa esfereïdora malgrat la distància geogràfica que ens separava. Hi vam veure quantitats ingents de tonyines, actives i agressives com poques vegades. Eren per tot arreu, i molt a prop de les roques. Jo no me'n sabia estar... Tenia unes ganes brutals d'agafar la barca i anar a llançar-los tota l'artilleria haguda i per haver, però el mar de fons que el temporal de llevant havia escampat per tota la costa Brava va fer posar seny als meus instints primitius. Però això no podia quedar així, i la venjança no es faria esperar.
Arribats a aquest punt, quan sembla que encara s'ha d'explicar tot, prefereixo deixar parlar a les imatges, i amanir-les amb un resum: espectacle total.
El peix petit era per tot arreu (les maleïdes barques d'arrossegament es van posar les botes), les tonyines anaven com a boges i es deixaven acostar i temptar a spinning (les moles de tonyina menjaven durant 3 ó 4 minuts sense immutar-se per la nostra presència), els bonítols i les melves també es van afegir al festival...
Amb tot aquest esvalotament el mar semblava una rambla de peixos: moltes vegades havíem de triar entre 5 ó 6 pajareres per anar, i tot i intentar prioritzar els empaits de bonítols vam tenir 7 picades de tonyina.
7!!!! De totes elles tansols una va pujar a bord. L'Ot s'hi va barallar durant 20 minuts, i la pobre no es va saber estar dels seus encants... Fotos de rigor i a nedar altre cop!
També van caure 3 bonítols i una melva petitona. Cal dir que la diversitat d'esquers va ser brutal: les tonyines ens van picar amb jiggs, pasejants, bucktails, culleretes i rapales, i els bonítols amb jiggs, vinils i rapala.
En fi, que parlin les imatges, que ja m'he enrotllat massa i sobren les paraules!
Magnifica jornada! Felicitats!
ResponEliminaQuin nivell que porta al damunt aquesta barca sempre!
ResponEliminaNomés puc que felicitar-vos, doncs m'imagino lo bé que ho vau passar.
El dia anterior veieu les tonyines, i al dia següent les aneu a buscar, les trobeu, i no només això sinó que també en pesqueu! Quin nivell, repeteixo, quin nivell!
Gràcies Josep M.!
ResponEliminaTu ens vas animar a primera hora quan ens vas explicar les teves captures del dia anterior!
Gràcies Dani! Segueix en peu la invitació, eh? Ara comença a estar tot animat!
Joan
Bravo!!!!
ResponEliminaOt
I tant bravo! jeje!
ResponElimina