Tot un dia al mar

Dissabte ens vam llevar ben d’hora, ben d’hora amb la intenció de ser a port abans de la sortida del sol. Volíem aprofitar que tenim una desembocadura a 5 minuts de port per intentar fer algun llobarro al curri i per tant, amb les primeres llums del dia ja havíem d’estar pescant. El fet és que entre un accident molt aparatós que ens vam trobar a la carretera i ens va tenir 15 minuts aturats i algun que altre contratemps domèstic, vam arribar-hi un pèl tard. El mar estava completament pla: ni vent ni gens de mar de fons, cosa que sabíem que ens ajudaria molt a localitzar l’hipotètic atac en superfície dels tallahams, en cas que ja haguessin arribat.

Així doncs, només sortir de port vam calar 3 canyes al curri. Aquest cop amb un detall important: a totes els vam proveïr d’un baix d’uns 3 metres de fluorocarbur de 0,23 mm per tal d’intentar enganyar al nostre llest adversari. Aquests peixots tenen fama de veure-hi molt bé, i tot i saber que si quelcom més gran que un llobarro queia a l’engany segurament ho petaria tot, vam preferir córrer el risc. Com que sabem de la seva fama d’espantadissos, la distància que vam deixar entre els esquers i la barca deuria rondar els 100 metres.

Vam posar la barca a entre 3 i 3,5 nusos. Vam combinar 2 esquers amb colors naturals i un amb color més llampant. A una de les canyes hi vam posar un profunditzador, a una altra un artificial que profunditza uns 2 metres i a la darrera un altre artificial que pràcticament no profunditza. D’aquesta manera ens asseguràvem de poder passejar els enganys per totes les capes d’aigua, ja que la profunditat de pesca rondava els 8 metres.

Fins aquí tot bé. Però ja sabem que el paper ho aguanta tot, i que la realitat acostuma a ser una altra. Ja portàvem una hora i mitja fent el curri i no hi havia ni rastre de peix, però quan ja anàvem per la meitat de la segona passada per la platja, va sonar el celestial soroll de la carraca del carret, i en va sortir una aranya força gran. Va picar a la canya on hi dúiem el profunditzador,  amb un esquer que imita una sardineta.

Vam fer un parell de passades més per la platja, però la carraca no va tornar a sonar i vam decidir canviar d’estratègia. Ens vam trobar a l’Albert i l’Àngel del Fòrum, i ens van explicar que s’havien trobat un banc de bonítols prop d’allà però que estaven molt esquius i no n’havien pogut enganyar cap. Així que a falta d’idees millors vam decidir provar-ho. Efectivament, ens els vam trobar, i efectivament estaven menjant sonsos d’uns 3-4 cm i no hi havia manera de fer-los picar amb els jiggs. Necessitàvem un canvi d’esquer immediatament, i ens vam decantar per l’artificial que m’havia recomanat el venerat Sensei de la pesca amb artificials, mestre entre els mestres d’artilugis pescants, en Tola. Es tracta del Flash minnow, de Lucky Craft. És l’artificial perfecte per quan els predadors mengen peixet molt petit i no en volen saber res dels enganys habituals, però alhora els volem pescar a spinning i necessitem poder llançar-los lluny per tal de no haver-nos d’acostar excessivament al banc de bonítols i no espantar-los.

Dit i fet. A la tercera recollida vam clavar un bonítol d’uns 3 kg.

Durant una hora vam presenciar 5 ó 6 empaits més del banc de bonítols, però duraven poc més de 30 segons i pràcticament no teníem temps ni d’acostar-nos-hi, així que vam deixar estar la pesca i ens en vam acabar la jornada fondejant a Sa Tuna per dinar, d'on no vam marxar fins les 18:00. A això se li diu passar tot el dia al mar!