4 de JULIOL de 2010

Pont de Sant Joan 2010

Ens varen portar una fideuá a la barca des de Cala Pelosa

Sol i el primer bany

Cadaques des de mar

Tallahams

Ja surt alguna bestiola que fa respecte

Quan el dia de pesca comença amb el moment màgic de la sortida del sol des de la barca,
ens sentim afortunats. Si a això se li suma disfrutar pescant, bon temps, i 4 dies de festa, llavors la sensació ..............im-pre-ssio-nant !!!!!!! .

Una Orada de 2 kg. i 3 sorells, una aranya, serrans a dojo, vaques serranes, besuguets...

comencem a veure peixicu 13-6-2010

Amb l´arribada del bon temps, hem començat a veure i treure els fruits de la nostra constancia, en una sortideta cap a la zona de Norfeu

PER FI !!!!!!!!!!!!!!!

Avui si que ens hem estrenat de debò. Dos bonitols com dos solets. Ja comencem a estar mes animats

Setmana Santa

La idea era desconnectar, descansar, fer moltes activitats i pescar, pescar molt.

Acostuma a passar però, que les idees a vegades no s'acaben de plasmar i aquesta setmana Santa es repetí aquesta regla.

Va ser molt profitosa en molts sentits: la visita de la Montse i la Teia (per fi va poder pujar a la barqueta a fer un tomb, ja tocava!), la trobada amb en Jordi, l'Esther i els nens, la processó de Verges i la mítica dansa de la mort (Montse: per fi!), fer el tafaner per la fira del vaixell d'ocasió, però pescar, el que es diu pescar "stricto sensu", no.

De fet, només van tocar escata la Mª Jesús i la Montse amb l'ajuda de Sant Coreà, i els "machotes" ens vam quedar amb el que es sol anomenar una porra de campionat: ni un!

A favor nostre cal dir que ho vam provar amb totes les ganes i amb tots els mitjans disponibles: a primera hora, a última hora, al migdia, cap al sud (abans i després de les Medes), cap al Nord, davant del port de l'Escala, a Roses, a spinning, a jigging (o almenys quelcom que se li assembla), al curri, amb jiggs, amb rapales, amb metralletes...Hi vam posar ganes i il·lusió, però hi havien dues coses amb les que no podíem lluitar: no en sabem més i no volien picar.

Aquesta és la gràcia de la pesca, i el que fa que t'hi enganxis d'aquesta manera tan primaria: l'home contra el peix, una batalla a priori desigual, però que no sempre guanya l'home, i el més fascinant és que el sàpiens no sap el per què. Paciència, perseverança; són les virtuds del pescador, i si hem de ser positius s'ha de dir que aquestes vacances ens han servit per cultivar-les amb profunditat. Suposo que veure al Mestre Lluís a Verges em va fer vindre al cap "L'estaca", i de tornada cap a casa em vaig fer meva la cançó: si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar!

Hi va haver però, un fet que ens va deixar un regust dolç, molt dolç, com la llet condensada... L'últim dia, dilluns de Pasqua, vam decidir aixecar-nos aviat per temptar la sort un altre cop. Només sortir de port ens vam adonar que el mar estava força mogut, i vam posar rumb a Cap Norfeu per acomiadar la Setmana Santa a només 10 kts. Mica en mica anàvem avançant fins que, de cop i volta començàrem a veure "pajareres", i sota d'elles els esquitxos que fa "ALLÒ QUE ESTIRA TANT" quan es nodreix dels bancs de peixets.

"Para, para la barca!"

"Mira, allà n'hi ha més!"

"Mira com salten! N'hi una que ha sortit completament de l'aigua!"

"Has vist com bull l'aigua??? Estàn per tot arreu!!!!"

Sí, efectivament, estàvem al vell mig del golf de Roses assistint a quelcom que no ens imaginàvem que pogués existir: centenars de tonyines devorant voraçment el que devia ser un immens banc de peixets.

Vam decidir parar i provar sort amb jiggs de 40 gr. Jo portava muntada una metralleta que vaig utilitzar el dia anterior, a la qual hi vaig posar un jigg. Van ser 6 o 7 tirades, i de cop i volta...zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz!!!! Havien picat! El bitxo en qüestió es va endur més de 100 m de línia, i en veure que quedava poc fil vaig frenar el carret tant com vaig poder (grandíssim error), i de sobte...es va trencar el fil de la metralleta... Em vaig recordar en repetides ocasions del que ajuda a evacuar el Sr. Roca, però l'estat d'excitació en el que estàvem no va decaure, i vam seguir la persecució 4 hores més, provant el curri de superfície, el de fons i l'spinning. Va ser infructuós, però vam viure unes escenes difícils d'oblidar: estar a 10 metres d'un banc de tonyines, amb el motor apagat, en silenci, i sentir el soroll constant que fa l'aigua en ser remoguda pels seus salts és quelcom que no té preu!

En fi, costarà d'oblidar la nostra primera experiència amb un banc de tonyines a prop de la costa, i tot i la poca escata, va ser una Setmana Santa ben aprofitada i molt disfrutada!

Felicitats!!!

Ja tenim una altra "patrona"!!!

Després d'angoixes vàries i esforç, tot ha anat bé i ha aprobat l'exàmen! Ja tenim entre nosaltres una altra guía per portar-nos a pescar, passejar i gaudir del mar.

Enhorabona!

27 de febrer, primera quedada amb els pescadors del fòrum

Encara que sigui amb retard, va ser un dia prou assenyalat com per fer-ne una crònica!

Des d'abans de tenir la barca, vam fer una troballa per internet: un fòrum de pesca de gent de Girona. De seguida ens hi vam enganxar: gent simpàtica, oberta, amb molta experiència, de prop de casa i sense cap mena de rancúnia a compartir i ensenyar a novells com nosaltres.

En aquest fòrum els mestres expliquen els petits secrets, que són els que marquen la diferència entre un dia sense cap captura o un dia inoblidable, i ho fan amb senzillesa i amb humilitat, i això avui en dia i en el món de la pesca és molt difícil de trobar. Tothom hi fa la seva aportació, per petita que sigui, i cadascú al seu nivell, i sobretot predomina un ambient d'intentar ajudar-se mútuament que a vegades no es veu ni entre amics de col·legi.

Tooooootal, que des del fòrum es va organitzar una quedada de pesca pel dissabte 27 de febrer. El pla era trobar-nos a les 7:00, al bar de l'Escala per escalfar motors. Un cop allà ens repartiríem entre els que tenim barques als que no en tenen, i....a pescar!

La previsió del Windgurú no era bona: vent fort i molt fort del sud, i això va fer que ens decantéssim per anar cap a la zona de les Medes, per si anaven maldades, que el vent ens ajudés a tornar a port.

Tal dit tal fet. Un cafetò ràpid, les presentacions de rigor, i tothom a l'aigua!

Sortir de port quan comença a clarejar és quelcom plenament recomanable: tens la sensació que ets tu qui desperta al mar, ja que tot és silenci, la mar plana i et veus a tu amb unes ganes boges que se't doblegui la canya i amb l'adrenalina a les venes, però sol enmig de la calma...

Millor provar-ho que llegir-ho, us ho asseguro!

Vam sortir en grup, i mica en mica ens vam anar dispersant. El balanç en quant a captures va ser un sorell de 1.200 grs que va treure l'Andreu fent una mescla de jigging-spinning, amb una metralleta recomanada per en Raül del fòrum, i que es pot considerar el primer peix important que hem tret amb la barca!

Després de treure aquest semblava que ens havíem de menjar el món, però el vent va anar agafant força a mida que passaven les hores, i la corrent era important. Vam optar per posar jiggs més pesats, i un altre cop l'Andreu va tenir una picada de les maques: un bonítol!

Després d'uns 15 minuts lluitant-lo i cansant-lo, quan ja el tenia pràcticament a la superfície i al costat del motor, li vam acostar el salabret per agafar-lo i amb un cop de cua va trencar la línia i la metralleta de la sort... La decepció va ser majúscula, i després d'uns quants crits de ràbia vam seguir fent anar els carrets, convençuts de que el peix era allà sota.

Al cap d'unes horetes una altra picada, però molt rara: no va ser agressiva, i el carret de l'Andreu no era capaç de frenar al peix. Es va endur uns 150 metres de línia fins que finalment el baix cedí i ens vam tornar a quedar amb un pam de nas. Després de preguntar als qui en saben vam arribar a la conclusió que devia ser un mero, tant per la força com per la continuïtat de l'estirada. Ja sabem què és tenir-se-les amb un peixot de mides considerables: a la pròxima anirem més preparats!

Al final vam haver de marxar perquè és va fer certa la previsió i el vent i les onades començaven a ser importants. En arribar al port vam tornar al bar "Els Pescadors" i tots vam comentar la jugada. Després de tot sembla que el nostre balanç no va ser el més pobre, ja que els altres tampoc van tenir massa sort.

Això sí, vam disfrutar com nens, i vam acabar la nostra primera sortida de pesca "en serio" desitjant que arribés la següent. Començo a atrevir-me a qualificar la pesca de vici. El temps dirà!